Preàmbul

Quan l’agost del 2017 vaig començar a notar molèsties al pit, no m’imaginava com acabaria tot plegat. De fet, com que estava de vacances, no en volia ni sentir a parlar. Però, al cap d’uns dies, la realitat em va caure al damunt com una llosa, poderosa i pesada, anul·lant la meva voluntat física i esclafant-me sense pietat.

Dies més tard, estirat al llit de l’hospital, el cardiòleg em va explicar com havia anat la cosa i què caldria fer a partir d’aquell moment. Primer de tot, desembussar l’artèria coronària. Després —a banda de la medicació—, tot recauria en mi, en les mans d’algú que, fins aleshores, no havia volgut fer els malabarismes necessaris per mantenir la salut. Finalment, totes les bitlles que giraven a l’aire van acabar caient a terra.

Vaig veure clar que el “ara” tenia més sentit que mai; que el “abans” i el “després” són, al capdavall, il·lusions, que calia començar a posar ordre. I tot havia de començar, simplement, per un mateix. La situació em va regalar el temps necessari per reflexionar. Vaig entendre que la possibilitat de marxar sense avisar és ben real, que pot esperar amagada darrere qualsevol cantonada. El que més greu em sabia era pensar que potser no tindria l’oportunitat d’acomiadar-me.

La cruesa dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, que van tenir lloc mentre era a l’hospital, hi van afegir, potser, un grau més de melangia i lucidesa.

Des de llavors i al llarg d’aquests darrers anys he anat recollint una sèrie de records que ara intento endreçar. No pretenc, ni sabria fer, una autobiografia ni un assaig musical. El cert és que no deixaré gairebé res quan arribi l’hora de marxar, però el que he tingut... ha sonat. I si alguna cosa m’ha acompanyat sempre, fins i tot quan jo no hi era del tot, ha estat la música.

És per això que, al llarg dels capítols següents, i com si fos un disc, intentaré apropar-vos a unes cançons i músiques que, sense ordre ni concert, han significat alguna cosa per a mi.

I escoltant-les, anireu a un lloc on jo hi seré.

I penso en aquests moments amb la Jana i l'Alba, les meves estimades netes. Potser, quan elles siguin grans, llegiran i escoltaran el que el seu Avi Jordi els hi proposa: viure amb amor i música.

 

“La música va ser el meu primer amor i també serà el darrer.
Música del futur i del passat.”
— John Miles, 1976

"MUSIC" a SPOTIFY

Juny de 2025