Sembla ser que quan ets adolescent i t’agafa una dèria, se t’arrela amb tanta força que ja forma part de tu per sempre més.
Això em va passar al escoltar la cançó que us proposo. Era un text tant incisiu i misteriós que em va faltar temps per anar a comprar llibres d’en Joan Salvat-Papasseit que gairebé 40 anys més tard són a la llibreria de casa.
Mai abans havia llegit uns poemes tant gràfics, amb els cal·ligrames que em semblaven rabiosament actuals.
Aquesta, la d’en Serrat és una de les versions musicades que podeu trobar. Desitjo que la gaudiu com jo sempre ho faig.
A Spotify
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada