El fet es que gràcies a això recordo entre d’altres un Sherezade de Rimsky-Korsakov, un de la Shirley Bassey i, per damunt de tot, un d’aquell jovenet negre i invident que tocava l’harmònica i al qui, des de llavors, tinc devoció.
Podia haver escollit per la proposta d’avui qualsevol altra cançó d’aquella cinta o bé dels posteriors discs que vaig escoltar d’ell, però si hi ha un que m’acompanya des de que tenia setze anys i que de tant en tant sorgeix i es torna tant actual com llavors és La vida secreta de les plantes un disc d’encàrrec per la banda sonora original d’un documental (es pot trobar a la xarxa) i on, per mi, Stevie Wonder explota com autor i intèrpret de gairebé tot els instruments que s’escolten donant un to d’espiritualitat del tot necessària.
Una delícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada