Mai he entès el motiu pel qual es fa servir una música com homenatge a una persona morta o en commemoració d’una catàstrofe i que es limiti la durada a un minut - de vegades menys - escapçant del tot la grandiositat de la música escollida i a més - de forma sobtada - el pensament, origen del propi acte. Sembla ser que tot va començar com proposta per l'armistici de la I guerra mundial. Això em passa amb El Cant dels Ocells amb l’adaptació d’en Pau Casals.Si us plau, el dia que calgui, deixeu que soni sencera. El món i jo us ho agrairem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada