Quan escoltes una cançó d’algú al que tenies classificat dins d’un estil de música molt concret i de cop et sorprèn amb una nova que no havies escoltat abans i ben diferent, quedes com estorat.
De moment no saps si t’agrada o no. Vols ser fidel a allò que la teva ment té prefixat.
Quan dónes una segona oportunitat i escoltes i et fixes bé, descobreixes el que la mateixa cançó volia oferir-te amb el seu missatge, i és aquí on es revela la grandiositat:
Emancipeu-vos de l’esclavitud mental,
Emancipeu-vos de l’esclavitud mental,
Ningú, excepte nosaltres mateixos, pot alliberar les nostres ments.
No temeu a l’energia atòmica,
doncs cap d’ells pot aturar el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada