STABAT MATER - G. B. PERGOLESI

Passejàvem un vespre pel carrer Montcada de Barcelona. Ja era fosc.

El dia havia estat complert des que - des de primera hora del matí - ens havíem trobat amb la nostra parella amiga - com germans - per “baixar” a Barcelona a fer el “guiri”.

La primera parada va ser a la Casa Milà al Passeig de Gràcia. Una exposició d’en Mariscal ens va convidar a entrar.

Al migdia dinar a un restaurant que no saps si és japonès, xines o ben bé que.

A la tarda, caminada pel barri gòtic, carrer Argenteria i Passeig del Born fins que de cop passem per davant del Palau Dalmases. La porta entreoberta fa que fiquem el nas i ens permeten entrar tot dient-nos si volem una copa de vi o de cava.

Seiem sorpresos pel lloc i la decoració. I per la música. Sona un contra-tenor: Jaroussky.

Des de llavors que forma part del meu bagatge musical i el record d’una jornada genial.

REDEMPTION SONG - BOB MARLEY

Quan escoltes una cançó d’algú al que tenies classificat dins d’un estil de música molt concret i de cop et sorprèn amb una nova que no havies escoltat abans i ben diferent, quedes com estorat.

De moment no saps si t’agrada o no. Vols ser fidel a allò que la teva ment té prefixat.

Quan dónes una segona oportunitat i escoltes i et fixes bé, descobreixes el que la mateixa cançó volia oferir-te amb el seu missatge, i és aquí on es revela la grandiositat:

El cant dels ocells - Pau Casals

Mai he entès el motiu pel qual es fa servir una música com homenatge a una persona morta o en commemoració d’una catàstrofe i que es limiti la durada a un minut - de vegades menys - escapçant del tot la grandiositat de la música escollida i a més - de forma sobtada - el pensament, origen del propi acte. Sembla ser que tot va començar com proposta per l'armistici de la I guerra mundial. Això em passa amb El Cant dels Ocells amb l’adaptació d’en Pau Casals.Si us plau, el dia que calgui, deixeu que soni sencera. El món i jo us ho agrairem.

PUIGSOLIU - JOAQUIM SERRA

Joaquim Serra i Corominas

Vaig tenir la gran sort de formar part de la Coral Castellterçol uns quants anys ara ja fa temps.Al poc de ser-hi, es presentava la qüestió de - un cop engegat l’any i després del concert de Nadal - preparar el repertori pel també tradicional concert d’estiu on s’abocava tot l’agraïment  cap el públic i la Vila.

En aquell moment l’encarregat d’aquella feina era el Director i fundador de la Coral, en Domènec Miró. Ell tenia previst, i així ens ho va fer saber als cantaires, fer un monogràfic de cant coral i música en directe tot homenatjant al Mestre Joaquim Serra.

De totes les peces, la principal seria la que avui us proposo. Una adaptació per Coral del mateix Domènec Miró.

Pobre de mi. Jo en aquell moment no en tenia ni idea de qui coi era en Serra però us ben juro que no agrairé prou haver pogut gaudir de la seva música des de llavors.

Encara recordo quan colze amb colze amb en Ferran vàrem transcriure nota a nota tota la partitura - l’original era una còpia manuscrita i no es veia prou bé - en un programa informàtic per tal de poder imprimir-la pel cinquantenari de l’entitat.

Serveixi la present d’admiració per en Serra, en Minguet i tots els que varen venir darrera.

The secret life of plants - Stevie Wonder

No en tinc ni idea d’on els treia el meu Pare aquelles cintes de cassette. Al bar de sota de casa on hi anava a fer la cervesa, imagino que hi havien intercanvis de coses de procedència dubtosa.

El fet es que gràcies a això recordo entre d’altres un Sherezade de Rimsky-Korsakov,  un de la Shirley Bassey i, per damunt de tot, un d’aquell jovenet negre i invident que tocava l’harmònica i al qui, des de llavors, tinc devoció.

Podia haver escollit per la proposta d’avui qualsevol altra cançó d’aquella cinta o bé dels posteriors discs que vaig escoltar d’ell, però si hi ha un que m’acompanya des de que tenia setze anys i que de tant en tant sorgeix i es torna tant actual com llavors és La vida secreta de les plantes un disc d’encàrrec per la banda sonora original d’un documental (es pot trobar a la xarxa) i on, per mi, Stevie Wonder explota com autor i intèrpret de gairebé tot els instruments que s’escolten donant un to d’espiritualitat del tot necessària. 

Una delícia.

Res no es mesquí (J.Salvat-Papasseit) - Joan Manuel Serrat

Sembla ser que quan ets adolescent i t’agafa una dèria, se t’arrela amb tanta força que ja forma part de tu per sempre més.

Això em va passar al escoltar la cançó que us proposo. Era un text tant incisiu i misteriós que em va faltar temps per anar a comprar llibres  d’en Joan Salvat-Papasseit que gairebé 40 anys més tard són a la llibreria de casa.

Mai abans havia llegit uns poemes tant gràfics, amb els cal·ligrames que em semblaven rabiosament actuals.

Aquesta, la d’en Serrat és una de les versions musicades que podeu trobar. Desitjo que la gaudiu com jo sempre ho faig.

A Spotify

A youtube