De Piazzolla havia escoltat coses però tampoc era un tipus de música especial per a mi.
Suposo que, com la lectura, les músiques tenen també el seu moment al llarg de la vida. Feia molts anys havia escoltat un concert d’estiu a Moià per una orquestra de l’est d’Europa amb música d’ell. També, els tristos comentaris per part d’uns coneguts argentins quan Piazzolla va morir el juliol de l'olímpic 1992 però poca cosa més fins el febrer de 2004 any en el que va morir el meu Pare.
No sé com va arribar a mi però em va entrar com un cicló per sempre. Piazzolla va composar aquesta peça just després de la mort del seu Pare. El fill de Piazzolla digué:
- Papá nos pidió que lo dejáramos solo durante unas horas. Nos metimos en la cocina. Primero hubo un silencio absoluto. Al rato, oímos que tocaba el bandoneón. Era una melodía muy triste, terriblemente triste. Estaba componiendo Adiós Nonino".
Sempre he volgut que aquesta fou una de les principals quan sigui el moment i que serveixi de record meu i del meu Pare.
Aquesta versió és la que més m’arriba:
Si voleu, en aquest vídeo, gaudireu del mateix Piazzolla tocant la peça amb el seu bandoneón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada