Tot sovint la ment et permet viatjar a llocs insospitats.
Devia ser petit, uns vuit anys, i a la tele sonava una música, banda sonora d'una sèrie, que em deixava embadalit.
Durant molts i molts anys només he recordat que, mentre sonava la música, es veia un imponent vaixell de velam. I res més, cap més informació. No la vaig tornar a escoltar i va quedar adormida dins la meva ment.
De cop, un dia a la radio, va sonar de nou aquella música de la meva infantesa. Vaig llavors saber que era la peça que us presento ara i esbrinant que la sèrie de TVE era La línea Onedin.
Si voleu gaudir amb el ballet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada