Fins mai més

Quan el darrer mes d'agost vaig començar a tenir molèsties al pit, no m'imaginava com acabaria la cosa.

De fet, de vacances com estava, no volia ni pensar-hi. Però al cap d'uns dies la realitat es va posicionar poderosa i esclafant. Poderosa per la seva capacitat d'anul.lar la meva voluntat física i esclafant pel pes que sentia damunt meu.

El fet és que dies més tard estirat al llit de l'hospital, un cop el cardiòleg em va explicar com havia anat la cosa i que hauria de fer a partir d'aquell moment, vaig començar a veure que ara tenia més sentit que mai; que abans i després definitivament són il·lusions i que calia anant endreçant-ho tot. I tot havia de començar per un mateix.

Els dies posteriors al meu ingrés hospitalari van coincidir amb els terribles atemptats de Barcelona i Cambrils. Tenia tot el temps per reflexionar allò que ja havia expressat verbalment en alguna ocasió i es va convertir en un propòsit: devia acomiadar-me de tothom amb la suficient antelació no fos cas que...

Ara ja han transcorregut sis mesos i la millor manera d'expressar el que vull dir és mitjançant diferents músiques i cançons que signifiquen molt per mi i que - més que mai - vull compartir amb vosaltres que ara llegiu.

Us convido a llegir la introducció de les diferents propostes que presento i a escoltar-les, en la mesura del possible, tranquil·lament. Aprofito les tecnologies per inserir un enllaç per facilitar-ho.

He anomenat aquest blog "Fins mai més". Serveixi la present com comiat. No voldria marxar sense dir-vos com i quant us he estimat.